Quines són les consideracions a l'hora d'escollir cables òptics a l'aire lliure?

Els cables òptics a l'aire lliure tenen una major resistència a la tracció, capes protectores més gruixudes i solen estar blindats (és a dir, embolicats amb pell metàl·lica). Els cables òptics exteriors són adequats principalment per a la interconnexió entre edificis i xarxes remotes.
Els cables òptics exteriors s'utilitzen a l'exterior i han de ser impermeables. En general, la funda exterior utilitzada està feta de material PE i la seva estructura interna generalment es divideix en una estructura de tub central i una estructura en capes.
A ull nu, la funda exterior interior és generalment de PVC groc o taronja, i l'exterior és una funda de material PE negre. La diferència amb el model és que l'exterior sol portar la paraula GY.
Cable òptic exterior: l'embalatge exterior és gruixut i té algunes característiques mecàniques i ambientals, com ara resistència a la pressió, resistència a la corrosió i resistència a la tracció.
Cable òptic d'interior: s'utilitza principalment a l'interior. La característica principal és que és fàcil de doblegar i es pot utilitzar en llocs estrets com les cantonades. En segon lloc, ha de tenir característiques externes com ara resistent al foc, retardant de flama, tensiu i suau.
El cable òptic exterior és una línia de comunicació que completa la transmissió del senyal òptic. Un nucli de cable es compon d'un cert nombre de fibres òptiques d'una determinada manera, i està cobert amb una funda, i algunes també estan cobertes amb una funda exterior.
El cable òptic exterior es compon principalment de fibra òptica (filament de vidre tan prim com el cabell), funda protectora de plàstic i funda de plàstic, i no hi ha or, plata, coure, alumini i altres metalls al cable òptic.
En termes generals, els cables òptics d'interior i exterior són només farcits, membres de reforç, beines, etc. fets de diferents materials. Per exemple: quan els cables òptics exteriors estan directament enterrats, s'han d'utilitzar cables òptics blindats. Quan s'utilitza per sobre, es pot utilitzar un cable òptic amb una funda exterior de plàstic negre amb dues o més costelles de reforç. Quan es seleccionen cables òptics per a ús interior, s'ha de prestar atenció a les seves característiques ignífugues, tòxiques i de fum. En general, el tipus ignífug però de fum (Plenum) es pot seleccionar al conducte o la ventilació forçada, i el tipus ignífug, no tòxic i sense fum (Riser) s'ha d'utilitzar a l'entorn exposat. Fibra multimode des de l'emissor fins al receptor El rang efectiu és d'aproximadament 5 milles. La distància de seguiment disponible també es veu afectada pel tipus i la qualitat del dispositiu transmissor/receptor; com més forta sigui la font de llum i com més sensible sigui el receptor, més gran serà la distància. La investigació mostra que l'ample de banda de la fibra multimode és d'aproximadament 4000 Mb/s. El nucli de la fibra òptica monomode és més prim, permetent que la llum s'emeti directament al centre. La pèrdua de distància del senyal del cable òptic exterior monomode és menor que la del multimode.
Per tant, el factor decisiu més comú a l'hora de triar multimode o monomode és la distància. Si està a prop, es prefereix el multimode, ja que els transmissors/receptors LED són molt més barats que els làsers necessaris per al mode únic. Per a grans distàncies, la fibra monomode és la millor. Si esteu transmetent senyals de dades d'amplada de banda gran, el mode únic és la millor opció. Distingir En termes generals: el logotip de la jaqueta de cable, G.651 és multimode, G.652, G.653, G.654, G.655 són fibres monomode, que també es poden distingir del color de la cua, generalment el taronja és multimode, el groc és fibra monomode.